M'havia passat el dia sola treballant a casa. Com pràcticament sempre, vaja. Al vespre arribava l'Adrián del seu viatge per feina a Palma però jo a les 20h me n'anava al gim, com cada dia...
A les 19:45h vaig preparar-me la bossa i vaig treure les escombraries. Quan vaig ser a prop del gimnàs, vaig adonar-me... que era tancat!!
Em vaig quedar com un estaquirot mirant la porta i sense entendre res. Amb aquestes que veig un dels habituals del gim que és a punt d'entrar a la cafeteria del costat amb un amic, i jo tota disposada vaig i li pregunto: ¿Oye, tú sabes por qué está cerrado hoy el gim?
El noi es mira l'amic amb un somriure d'incredulitat i em diu: ¿No será porque hoy es festivo en todo Vigo?
Ara els dos em miren com si haguéssin descobert, tot d'una, que en realitat sóc un alien... I jo, ben perplexa, només aconsegueixo deixar anar un tímid "¿En serio?..."
Como esta entrada del blog va dedicada a Curro y a su familia, la empiezo en castellano. Al menos para que sepan que Adrián y yo les estamos muy agradecidos por el día tan estupendo que hemos compartido.La playa que hemos descubierto gracias a ellos nos ha parecido realmente hermosa. La carrerita con Curro (que está como un toro) ha sido estupenda. La comida, espléndida, y la compañía, excelente. ¿Qué más se puede pedir?La verdad es que ha sido un día realmente placentero y lleno de armonía. Así que lo dicho: muchas gracias por todo y hasta pronto.Aquest dissabte havíem quedat amb en Curro per anar a córrer plegats. I com que ell viu a l'illa de la Toja, ens hem trobat a una platja propera del Consello do Grove que es diu A Lanzada i és preciosa.Després de córrer 1 hora i mitja, el seu pare, que havia vingut amb ell i ha estat passejant mentrestant per la platja gaudint del vent, la pau i l'aire salobre, ens ha fet saber la seva intenció de dinar una paella en un restaurant que es troba just en un extrem de l'esmentada platja.I vet aquí un parell de mostres...
En acabat, i per fer baixar l'empanada gallega, el pop, els musclos al vapor, las zamburiñas i la paella, el Curro i sa germana, la Lara, ens han dut a veure l'illa. I es pot dir que ens l'hem recorreguda sencera, ja que una part és un camp de golf i no s'hi pot entrar (si no ets soci, és clar).
Aquesta església de sota és la Iglesia de las Conchas. Em temo que a la foto no es pot apreciar gaire bé, però si hi feu clic, potser arribeu a veure les petxines que cobreixen tot l'edifici. L'Adrián i jo fem la "pose" de torn, però em temo que estem un xic lluny i borrosos, oi?
I aquí sota teniu l'Adrián, el Curro (que en realitat es diu Álvaro...) i la seva germana Lara en plena passejada turística per l'illa. Cal dir que l'Illa da Toxa és molt bonica i, sobretot, tranquil·la i pulcra. Això sí: té dos hotels, balneari, un casino, un club de golf i una aldea comercial (que sempre fa més fi que no pas "centre comercial").O sigui que per Setmana Santa o a l'estiu, quan els madrilenys pugen cap aquí per treure's l'estrés, la pau i la serenor els cedeixen el lloc durant uns quants dies...
I de casa estant gaudeixo d'una imatge ben bonica...La natura de tant en tant ens recorda que en espectacularitat, ningú no la guanya.Llàstima que a la foto no es pugui apreciar de veres la precisió de les tonalitats d'aquest arc de Sant Martí que, per moments, pujava d'intensitat.
