29 de maig, 2007

Algo habitual...

Vives en Galicia, donde todo vegetal susceptible de crecer, crece. No te sorprende en absoluto que las callejuelas angostas y umbrías del Casco Vello estén revestidas de moho; y que las fachadas muestren todo un abanico de hierbas que nunca fueron plantadas y mucho menos con intenciones precisamente decorativas.
Así que llega un día en que te sorprendes. Y mucho. Y no lo comprendes. ¿Por qué crecen, fructifican y se multiplican por doquier y a una velocidad de vértigo miles de plantas en esta tierra y, en cambio, los parterres ajardinados de nuestra comunidad viguesa parecen haberse disecado en vida?
Te planteas la posibilidad de que se trate de un mal proyecto de jardinería, de que las especies elegidas no sean las más idóneas para el lugar, de que esa tierra carezca de los nutrientes necesarios... Hasta que un buen día lo descubres. Y reconoces que por tu experiencia vital nunca habrías contemplado semejante posibilidad; y te das cuenta de que la rara eres tú porque nadie más parece darle mayor relevancia al asunto.

Son las ovejas del vecino de enfrente o las cabritas de la casa blanca que hay más arriba las que tranquilamente se dedican a pastar bajo tu ventana. Entonces sales disparada a por tu cámara y les sacas un par de fotos para dejar constancia en tu blog de un suceso tan poco original. De fuera tenías que ser...







21 de maig, 2007

A contracor...rent

Ja fa set mesos
que li prenc
el pols
a aquest terra forana;
i en fer-ho,
provo d’acoblar el meu batec
al seu compàs.

A voltes sembla
que m’hi acosto;
molts cops amb poca esma,
menys sovint
amb dosis sorprenents
d’un cert entusiasme fugisser...

Provo d’endinsar-m’hi

perquè voldria formar part
d’aquest vaivé atlàntic
que ara em gronxa.

Però és massa sovint
que se’m revifa
l’enyor…

I és que, malgrat ésser lluny,
encara les sento bategar
en cloure els ulls:
arrauxades, modestes i càlides,
dintre meu es bressolen,
persistents i amb cadència,
les ones

de la Mediterrània.

14 de maig, 2007

Visita dels arquitectes a Vigo

Entre el 3 i el 7 de maig la Marta, l'Esther, el Marc, el Xavi i l'Eyad van estar-se a casa nostra.
Vam dedicar-nos de ple a fer-la petar, passejar, prendre tès, albariños, ribeiros, pulpos a feiras, zamburiñas, mega-esmorzars casolans... i fins i tot vam anar a un concert de música clàssica el divendres a la nit, (on el Marc va xal·lar de veritat!!!).
A banda de la pobra Marta, que va patir una contractura muscular a l'esquena, els dies van transcorre sense majors incidents. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, jo ho deixo aquí...
I és que em "temo" que a l'àlbum virtual que hem creat entre tots hi ha 300 fotografies...
Ja ho sabeu, doncs, en un moment de dolce far niente, podeu fer clic a la següent imatge de la gavina i seleccionar l'opció "Proyección de diapositivas"... Si us hi poseu bé, us fareu una idea ben aproximada de com vam passar aquests dies en tant bona companyia.

Visita dels arquitectes a Vigo


"Y para muestra, un botón": imatge panoràmica de les Illes Cíes...


10 de maig, 2007

I Carrera Cross Corgo-Corrubedo

Abans de res: com que em falten hores per penjar en aquest blog tots els temes pendents d'una manera completa i acabada, aviso que a partir d'ara i fins nova ordre aniré actualitzant-lo de mica en mica, amb l'agravant que les entrades quedaran a mitges i haureu d'anar-les revisant per conèixer-ne l'evolució (si voleu, és clar).
Qui avisa no és traïdor... Així que m'hi llenço de cap.

Diumenge, 29 d'abril de 2007: Cursa Cross de Corgo

Aquí teniu la foto de grup del fòrum abans de la cursa en qüestió:



Van ser 7,5 km de camí no asfaltat (iupiiii!!) per un paratge força bonic i verge sobre el qual, pel que sembla, planeja l'amenaça d'una urbanització o vés a saber quina altra mena de sacrilegi per l'estil. Si és que no aprenem, no aprenem i no aprenem!!!
:-(

I recordeu a la meva rival dels duatlons cross, la Monica? Doncs també hi era i va quedar tercera... Al pas que vaig no l'atraparé mai...!!!



Però, això sí, jo no perdo pas el somriure...!!!



És més, em vaig marcar un sprint final que em va fer arribar a Meta amb la cara com un perdigot... però va valer la pena. Sí, senyor.




Ritme mitjà de carrera: 5 min./km

Tenint en compte que a Padrón vaig fer 5,04 min./km i a la Vig-Bay 5,29 min./km, i que aquí a Corgo hi havia més desnivell, podem considerar que a poc a poquet vaig millorant...

I de mica en mica, s'omple la pica... O no!