Illa da Toxa / Isla de La Toja

Como esta entrada del blog va dedicada a Curro y a su familia, la empiezo en castellano. Al menos para que sepan que Adrián y yo les estamos muy agradecidos por el día tan estupendo que hemos compartido.
La playa que hemos descubierto gracias a ellos nos ha parecido realmente hermosa. La carrerita con Curro (que está como un toro) ha sido estupenda.
La comida, espléndida, y la compañía, excelente. ¿Qué más se puede pedir?
La verdad es que ha sido un día realmente placentero y lleno de armonía.
Así que lo dicho: muchas gracias por todo y hasta pronto.

Aquest dissabte havíem quedat amb en Curro per anar a córrer plegats. I com que ell viu a l'illa de la Toja, ens hem trobat a una platja propera del Consello do Grove que es diu A Lanzada i és preciosa.
Després de córrer 1 hora i mitja, el seu pare, que havia vingut amb ell i ha estat passejant mentrestant per la platja gaudint del vent, la pau i l'aire salobre, ens ha fet saber la seva intenció de dinar una paella en un restaurant que es troba just en un extrem de l'esmentada platja.
I vet aquí un parell de mostres...



En acabat, i per fer baixar l'empanada gallega, el pop, els musclos al vapor, las zamburiñas i la paella, el Curro i sa germana, la Lara, ens han dut a veure l'illa. I es pot dir que ens l'hem recorreguda sencera, ja que una part és un camp de golf i no s'hi pot entrar (si no ets soci, és clar).

Aquesta església de sota és la Iglesia de las Conchas. Em temo que a la foto no es pot apreciar gaire bé, però si hi feu clic, potser arribeu a veure les petxines que cobreixen tot l'edifici. L'Adrián i jo fem la "pose" de torn, però em temo que estem un xic lluny i borrosos, oi?

I aquí sota teniu l'Adrián, el Curro (que en realitat es diu Álvaro...) i la seva germana Lara en plena passejada turística per l'illa. Cal dir que l'Illa da Toxa és molt bonica i, sobretot, tranquil·la i pulcra. Això sí: té dos hotels, balneari, un casino, un club de golf i una aldea comercial (que sempre fa més fi que no pas "centre comercial").

O sigui que per Setmana Santa o a l'estiu, quan els madrilenys pugen cap aquí per treure's l'estrés, la pau i la serenor els cedeixen el lloc durant uns quants dies...