Duatló Cross de Pontevedra

Dissabte, 10 de febrer, 16.30h...
Bé, això de les 16.30h és un dir, perquè de moment ja hem vist que la puntualitat no és la principal virtut dels qui organitzen aquesta mena de competicions a Galícia... (Sé que aquest comentari li encantarà a l'Anna, especialment.)
Però és cert. Potser és que estem molt ben acostumats, però la veritat és que a Catalunya, la sortida sempre és a l'hora en punt. En canvi, aquí, a l'hora de començar a córrer, encara estan muntant els boxes!!! Total, que vam sortir a les 17h tocades.Però anem a pams. Per tots aquells i aquelles que no coneixeu aquest món de les duatlons, us en faré cinc cèntims mentre us entreteniu amb la fila que faig a les fotos... (Us recordo que si feu un clic a la imatge, s'ampliarà i la veureu millor.)
En aquest tipus de duatlons es tracta de córrer 5 km, passar per boxes (que és on una agafa la bicicleta), recórrer 20 km amb la bici, tornar a passar per boxes per deixar la BTT i acabar corrent 2,5 km més a peu.
Hi ha duatlons d'asfalt, on es va en bicicleta de carretera i es corre per asfalt, i duatlons cross o de muntanya (cross vol dir que trepitges terra en algun moment; muntanya vol dir que tota la ruta va per camins i corriols, i normalment s'hi acumula força desnivell).
La duatló que vam fer fa dues setmanes amb l'Adrián va ser de muntanya i bastant dura, però també més bonica.
En aquesta, en canvi, tot era molt planer. Malgrat això, com que la terra era molla i hi havia trams força enfangats, els 20 km de BTT et feien suar la cansalada de valent...

Aquí dalt podeu veure els "cracks" de torn, que sempre es col·loquen al davant de tot i mai no aconsegueixen posicionar-se realment darrera de la línia de sortida. Tan fàcil com sembla, oi? (Cal dir que si podem gaudir ara d'aquestes fotos és gràcies al fet que l'Adrián no va poder participar-hi perquè havia estat malalt.)

Aquí sota em veieu en la primera volta dels 5 primers km.

I cap a la segona volta...!

Us presento la meva rival número 1 (foto següent). Es diu Monica i em va guanyar per 1 minut i divuit segons... Jo, com els bons, diré que em va guanyar perquè vaig tenir problemes amb el seient de la bici, que se'm baixava, i amb la cadena, que se'm va sortir 3 cops. Sona a excusa. Sí. Però és cert. No em veieu al fons d'aquesta foto, arribant "a cor que vols" a boxes??? Jajaja!!!

Perquè us aneu fent una idea del meu gran nivell de forma, només heu de fixar-vos que, quan jo em preparava a boxes per començar el tram de bicicleta, gairebé no quedaven bicis per recollir. És a dir, que la gran majoria ja voltaven en bici!!

En la següent imatge se'm veu a mi abans d'encarar el tram més enfangat de tota la cursa i on, malauradament, se'm va sortir la cadena els 3 cops!!! (Calia fer 5 voltes al circuit de BTT.)

Durant tot el dia el temps va estar amenaçant amb ploure. (Per donar més intríngulis a la cursa, suposo). D'aquí que a la fotografia següent sembli que ja era de nit. Només eren les 18h aprox. pero els núvols ens robaven la llum. Ara, a Galícia fosqueja cap a les 19h.

Bé, doncs, ja ho veieu. Així és com passem els caps de setmana l'Adrián i jo, quan hi ha competició. I si no, entrenem pel nostre compte.

Jo he de reconèixer que ara se m'ha ficat al cap guanyar a la Mònica. I més endavant, guanyar també a la que anava per davant nostra - una tal Maria Belén -, que ens va treure uns 4 minuts... A les dues que van arribar primeres, les deixo per impossibles. Ah, sí. Jo vaig ser la 5a de 8 (però l'última va arribar 25 minuts més tard que jo...!)

Perquè us en feu una idea, us poso els temps de cadascuna:

1a (una "crack"): 1h 19 m 16 s

2a: 1h 23 m 28 s

Mª Belén: 1h 27 m 53 s

Mónica: 1h 30 m 55 s

Una servidora: 1h 32 m 13 s

6ª: 1h 35 m 12 s

7ª: 1h 40 m 16 s

8ª: 1h 58 m 20 s