els gegants de la pluja

Plou, plou, plou, plou...
Ja fa tres dies.
Bé, de fet, fa més dies, però ara en fa 3 que no hem vist ni un petit bracet de sol. Una espessa boira baixa s'asseu damunt dels turonets que envolten Vigo. I jo dic que s'hi deu trobar ben còmoda, perquè no fa pas cara de voler aixecar-se'n.
Les gotes de plugim són d'una consistència volàtil que, quan bufa el vent, no saps ben bé si baixen o pugen. Amb la calma, la pluja és callada, tranquil·la, persistent. Va xopant el paisatge però sense fer escarafalls, sense fer soroll, amb delicadesa. Tot regalima. I arreu s'hi fa verdet...

Potser és que ja comença a afectar-me la mullena, o potser és que ja sóc així de mena i senzillament el que passa és que ara m'hi fixo: tinc la imaginació disparada.

Avui he sortit a fer encàrrecs amb la càmara sota el braç per tal de poder il·lustrar aquest escrit d'avui. Jutgeu-ho vosaltes mateixos...

Què hi veieu en aquestes dues imatges?