Primeres impressions

Vigo no és una ciutat amable des del punt de vista del trànsit.
I no ho dic només jo, que sóc conductora novell...
Molts carrers canvien de sobte de direcció i et trobes que has d’anar-te’n al “quinto carallo” a fer la volta. Els altres cotxes se’t posen al mig sense indicar-ho amb els intermitents i aparquen sempre on els surt de la punta del nas, sense cap mena d’escrúpol.
A més, molts carrers no tenen el nom escrit i mai no saps per on passes...
Això, al centre.
A la perifèria, que és on vivim nosaltres, els carrers són, en la majoria dels casos, cul-de-sac que van fent ziga-zagues muntanya amunt. Un autèntic laberint, que a més està confeccionat en un pla inclinat que pot arribar als 20 graus.

En fi, a banda d’això, he de dir que les castanyes d’aquesta terra són BONÍSSIMES. I el millor: davant de casa, a 30 metres, tenim un castanyer, que deixa caure les castanyes i ningú no les cull... (bé, algú sí: jo!)

Per cert, no sé si és degut al canvi climàtic o què, però des que vam arribar ha lluït el sol i ha fet una calor increïble!!! Al migdia, en màniga curta.
Ja ens ho diu l’Al Gore: La Terra fa aigües!!

(I si no us ho creieu, mireu-vos aquesta pàgina web de l'exvicepresident dels EUA: http://www.climatecrisis.net
o l'article en castellà que publiquen els de swissinfo al respecte: http://www.swissinfo.org/spa/portada/detail/El_cambio_clim_tico_una_verdad_inc_moda.html?siteSect=105&sid=7214517&cKey=1162370544000)